PAU CASALS

Pau Casals va ser un músic català nascut al Vendrell (Baix Penedès) el 30 de desembre de 1876, fill de Carles Casals, que era músic, professor i organista de l’església del Vendrell, i de Pilar Defilló, nascuda a Puerto Rico, filla de catalans que havien embarcat cap a Amèrica l’any 1840. Com que a en Pau li agradava molt la música li va construir un violoncel amb una carbassa buida. Això va fer que es comencés a aficionar a tocar el violoncel, fins que esdevingué un dels més grans intèrprets d’aquest instrument arreu del món. També fou un gran compositor i director d’orquestra.

Va estudiar a Barcelona, Madrid, Brussel·les i París, recomanat per Isaac Albéniz. Fou professor de violoncel al Conservatori de Barcelona. Als 22 anys ja destacà com a virtuós del violoncel i com a director en l’orquestra francesa Lamoreux. Vinculà la música a la cultura popular i fundà a Barcelona l’orquestra Pau Casals (1920-1939). Acabada la guerra civil espanyola, com que era contrari al franquisme, l’any 1939 s’exilià a San Juan de Puerto Rico. Durant l’exili, però, continuava tenint relació amb el nostre país: rebia cada setmana un paquet ple de retalls de revistes i diaris i organitzava els festivals de Prada (1950-1966).

Considerat el millor violoncel·lista del món de la seva època, viatjà pertot arreu fent concerts. En els seus concerts volia comunicar sempre la pau i la germanor entre els homes i, per fer-ho, se servia de la música, ja que és un llenguatge universal.

L’any 1963 va ser convidat per l’ONU a interpretar-hi el seu oratori El Pessebre, com a símbol de pau mundial. Va compondre també obres com l’Himne a les Nacions Unides, la Salve Regina, la cançó O Vos Omnes, etc.

Morí l’any 1973 a l’exili (San Juan de Puerto Rico). L’any 1979 les seves despulles van ser traslladades a Catalunya i enterrades al Vendrell.

“I’am a catalan”

Així comença el discurs que va fer Pau Casals el 1971 en motiu de l’estrena de l’Himne de les Nacions Unides: